Els cloroplasts!

  Els cloroplasts són orgànuls típics de les cèl·lules vegetals. Contenen el pigmen clorofil·la (els ofereix un color verd), gràcies a la qual poden realitzar la fotosíntesi i per tant són considerats transductors d'energia química.

ESTRUCTURA:
  El seu diàmetre major està entre 3-19 x10^-6m i el menor entre 1-2x10^-6m. Hi sol haver entre 20-40 cloroplasts per cèl·lula. A les algues les formes són molt diverses, a les plantes la forma és de disc lenticlar (també ovoides i esfèrics).
-Coberta constutuïda per una doble membrana: cap de les membranes té ni clorofila ni col·lesterol.
    ·Membrana plastidial externa: molt permeable.
    ·Membrana plastidial interna: quasi impermeables, per això conté moltes proteïnes translocadores.
-Estroma: espai interior delimitat per la membrana plastidial interna. Components:
    ·ADN plastidial: circular de doble hèlix (com l'ADN dels bacteris).
    ·Plastiribosomes: diferents dels del citoplasma i dels mitocondris.
    ·Enzims: destaquen els que transformen el CO2 en matèria orgànica i els que permeten la transcripció, traducció i replicació de l'ADN.
    ·Inclusions de grans de midó i inclusions lipídiques.
-Tilacoides o lamel·les: sàculs aplanats immersos en l'estroma. Presenten la membrana tilacoïdal (conté pigments fotosintètics, capta energia lluminosa, efectua el transport d'electrons i forma ATP) i una cavitat interior anomenada lumen o espai tilacoïdal. 2 tipus:
    ·Tilacoides d'estroma: allargats, es presenten estesos per tot l'estroma.
    ·Tilacoides de grànuls: petits, en forma de disc, es torben apilats. Cada pila rep el nom de grànul.

FUNCIONS:

La funció bàsica és la realització de la fotosíntesi, que té 2 fases:

-Fase lluminosa: mitjançant els pigments fotosintètics es capta energia lluminosa per a trencar molècules d'H2O i obtenir protons d'hidrogen (transportats pels enzims ATP-sintetases) i electrons (transportats pels enzims de la cadena transportadora) això permet sintetitzar ATP, mentre que l'O2 s'allibera com a producte de rebuig. 

-Fase obscura: a l'estroma, es capten molècules de CO2 a les quals s'afigen els hidrogens de la fase anterior (gràcies a l'ATP) i així es genera la matèria orgànica. 

A l'estroma també es dóna la replicació de l'ADN i la biosíntesi de proteïnes (plastoribosomes).

Microscopi electrònic de transmissió.

ORIGEN:

S'explica mitjançant la teoria de la endosimbiosi: els cloroplasts provenen de cianobacteris que van ser fagocitats i que van quedar en simbiosi amb una cèl·lula eucariota primitiva.

 Microscopi òptic.

ALTRES TIPUS DE PLASTS:

-Cloroplasts o plastitdis: cèl·lules de les parts verdes dels vegetals.
-Leucoplasts: incolors, a les cèl·lules meristemàtiques joves (d'aquests deriven els cloroplasts)

-Cromoplasts: contenen diversos pigments.

-Amiloplasts: magatzems de grànuls de midó.

-Proteoplasts: emmagatzemen proteïnes.

 Cromoplasts de color vermell.

Esqualé

Aquest és un lípid insaturat (sense àcids grassos) dins del grup dels terpens, ja que deriva de l'isopré (2-metil-1,3-butadié).  Exactament l'esqualé està dins dels triterpens (conté 6 molècules d'isopré).

                                  Isopré       Isopré        Isopré

                                                                                       Isopré        Isopré       Isopré

Fórmula: C30H50

Obtenció: germen de blat, olives, oli de fetge de tauró...

Medicina: coadjudant per a potenciar els efectes d'algunes vacunes contra la grip i el plaudisme.

Àcid saturat palmític

-Principal àcid gras de la dieta (60%): carns, lactis i olis vegetals.

-El menys saludable: puja el colesterol en sang.

-Format per 16 carbonis (hexadecanoic), de fòrmula  CH₃(CH₂)₁₄COOH.

-Sòlid blanc.

-Punt de fussió: 336 K

-Punt d'ebullició: 624 K

-Densitat: 850 Kg/m3

CURIOSITAT: a la Segona Guerra Mundial eren usats derivats de làcid palmític per la producció de napalm.

Funcions del Mn als éssers vius

-Activa els enzims que intervenen a la síntesi de grasses.
-Participa en l'aprofitament de les vitamines C, B1 i H.

Funcions del K en el éssers vius

-Estabilitzador de l'estructura dels cromosomes.
-Possibilita la transmissió de l'impuls nerviós.
-Essencial per al creixement de les plantes.

El mètode científic

1. OBSERVACIÓ: Observem un medi fins a fins a intentar entendre el que passa. Descobrim un factor desconegut i arribam al plantejament del problema.

2. FORMULACIÓ D'UNA HIPÒTESI: plantejament de diferents respostes en front del problema plantejat. Elegim la resposta més segura.

3. EXPERIMENTACIÓ: dissenyam experiments reproduïbles en qualsevol medi, per acceptar o rebutjar la hipòtesi plantejada. Trobem el treball de camp, al medi natural on es recullen mostres, que s'aporten mitjançant enquestes. A l'experiment la variable independent és la que controla l'investigador, i la dependent que varia en funció de l'anterior.

4. ANÀLISI DELS RESULTATS: estudiem els resultats de la fase d'experimentació i els comparem amb els de la formulació de la hipòtesi inicial.

5. CONCLUSIONS I ESTABLIMENT DE LES LLEIS CIENTÍFIQUES: si la hipòtesi inicial era errònia, tornem a la fase 2 i plantejam una nova hipòtesi. Si després d'alguns experiments trobem que la hipòtesi es vàlida podem enunciar una teoria o un model de funcionament d'aquest fenomen observat. No sempre podem estar completament segurs de la validesa d'aquests enunciats o models.

Especialitats de la biologia

A continuació veurem les diferents especialitats i subespecialitats amb els corresponents objectes d'estudi que abarca la biologia:

BIOLOGIA: totes les formes de vida.

                   -Anatomia: estructura dels éssers vius.

Anatomia descriptiva (sistemàtica) : separa el cos en sistemes.

Anatomia regional (topogràfica) : s'estudia per divisions especials.
Anatomia aplicada (clínica) : relaciona diagnòstic amb tractament.

Anatomia comparada: utilitzada pels veterinaris.

Anatomia microscòpica: predomini de la utilització de microscopi.

Anatomia macroscòpica: no s'utilitza microscopi.

Anatomia del desenvolupament: relacionada des de la fertilització fins al postnatal.

Anatomia funcional (fisiològica) : les funcions dels òrgans.

Anatomia superfície (kinesiologia) : utilitzada en rehabilitació.

Anatomia quirúrgica: utilitzada en pavelló.

Anatomia radiològica: estudi mitjançant imatges.

Anatomia patològica: deteriorament dels òrgans i sistemes.

                   -Biofísica: processos físics que tenen lloc en els éssers vius.

Biomecànica: models, fenòmens i lleis que siguin rellevants en el moviment (incloent l'estàtic) dels éssers vius.

Bioacústica: investigació de la producció, dispersió a través d'un mitjà i recepció en animals del so.

Motors moleculars: Estan a l'origen de tots els moviments dels éssers vius.

Comunicació molecular: transmissió i recepció d'informació per mitjà de molècules.

Divisió cel·lular: una cèl·lula inicial es divideix per formar cèl·lules filles.

                   -Bioquímica: composició i processos químics en els éssers vius.

Bioquímica estructural: arquitectura química de les macromolècules.

Química Bioorgànica: estudi dels compostos orgànics.

Enzimologia: comportament dels catalitzadors biològics o enzims.

Bioquímica metabòlica: diferents tipus de rutes metabòliques a nivell cel · lular, i el seu context orgànic.

Xenobioquímica: comportament metabòlic dels compostos l'estructura química no és pròpia en el metabolisme regular d'un organisme determinat.

Immunologia: reacció de l'organisme davant d'altres organismes (bacteris o virus).

Endocrinologia: secrecions internes (hormones)

Neuroquímica: molècules orgàniques que participen en l'activitat neuronal.

Quimiotaxonomía: classificació d'organismes d'acord a la seva composició química.

Ecologia química: compostos químics d'origen biològic.

Genètica molecular i enginyeria genètica: gens, herència i expressió.

                   -Botànica: organismes vegetals.

Morfologia externa: caràcters externs i els seus òrgans.

Morfologia interna o anatomia: estructura interna, macroscòpica i microscòpica de les plantes i els seus òrgans.

Fisiologia vegetal: funcions de les plantes.

Embriologia vegetal: desenvolupament de la planta, les transformacions morfològiques i  fisiològiques fins a la formació de l'individu complet.

Ecologia vegetal: relacions de les plantes i la seva interrelació amb el medi ambient.

Sistemàtica vegetal: estudia la classificació i distribució de les plantes.

Fitopaleontología, paleobotànica o paleontologia vegetal: vida vegetal en èpoques passades.

Geografia botànica o fitogeografia: estableix la distribució dels vegetals sobre la terra i estudia la causa de la mateixa.

Patologia vegetal o fitopatologia: malalties vegetals.

                   -Citologia: estructures i funcions de les cel·lules.

                   -Ecologia: relació entre éssers vius i el seu medi ambient.

Ecologia microbiana: microorganismes que mantenen una activitat imprescindible per a  la vida.

Ecologia de poblacions: poblacions formades per una mateixa espècie.

Ecologia de comunitats: nivell d'organització superior de la matèria viva.

Biogeografia: distribucion dels éssers vius.

Etoecología: comportament dels éssers vius en l'ambient.

                   -Embriologia: desenvolupament dels embrions.

Embriologia Comparada: compara els embrions dels éssers vius.

Embriologia Química: Proporciona bases químiques del desenvolupament ortogénico.

Embriologia Moderna: es complementa amb variades disciplines com la genètica, medicina i bioquímica.

                   -Etologia: comportament animal.

                   -Filogènia: relacions evolutives entre éssers vius.

                   -Fisiologia: funcions orgàniques dels éssers vius.

Fisiologia vegetal: plantes

Fisiologia animal: animals, inclòs l'ésser humà.

                   -Genètica: herència dels caràcters biològics.

Clàssica o mendeliana: estudi de cromosomes, gens i herència.

Quantitativa: impacte de múltiples gens sobre el fenotip.

Molecular: ADN.

Evolutiva i de poblacions: comportament genètic i evolutiu en una població.

                   -Histologia: estructura i funció dels teixits.

                   -Immunologia: mecanismes de defensa dels organismes.

Immunologia clínica: malalties causades per trastorns del sistema immunològic.

Immunoteràpia: ús del sistema immunològic en el tractament d'una malaltia.

Immunologia evolutiva: evolució del sistema immunològic.

                   -Microbiologia: organismes microscòpics.

Fisiologia microbiana: a nivell bioquímic funcionament de les cèl · lules microbianes.

Genètica microbiana: organització, repercussió i regulació dels gens microbians.

Microbiologia clínica: morfologia dels microbis.

Microbiologia mèdica: microbis en les malalties humanes.

Microbiologia veterinària: microbis en la medicina veterinària.

Microbiologia ambiental: funció i diversitat dels microbis en els seus entorns naturals.

Microbiologia evolutiva: evolució dels microbis.

Microbiologia industrial: explotació dels microbis per a ús en processos industrials.

Aeromicrobiología: microorganismes transportats per l'aire.

Microbiologia dels aliments: microorganismes que fan malbé els aliments.

Microbiologia espacial: microorganismes presents en l'espai extraterrestre, en les estacions espacials i en les naus espacials.

                   -Morfologia: forma i origen de les estructures dels éssers vius.

Morfologia descriptiva: descripció i comparació de les formes orgàniques.

Morfologia teòrica: constriccions morfològiques.

Morfologia funcional: forma orgànica i característiques en relació amb la funció.

Morfologia evolutiva: història de la forma orgànica.

                   -Organografia: estructura i funció dels òrgans.

                   -Paleontologia: la vida en èpoques passades.

Paleozoología: animals extints. (Paleoantropologia, Paleoentomología o la Dinosaurología (Paleoherpetología)).

Paleobotànica: vegetals o fúngics extints i la seva taxonomia.

Micropaleontologia: fòssils microscòpics (microfòssils i nanofósiles).

Paleoicnología: petjades d'organismes del passat.

Paleoecologia: ecologia dels éssers vius del passat i reconstrucció dels medioambientes i els ecosistemes presents a la Terra durant les diferents eres geològiques.

Paleobiogeografia: distribució paleogeogràfica dels éssers vius i biomes del passat i les causes.

Paleogenètica: anàlisi genètica molecular.

                   -Sistemàtica: classificació d'éssers vius segins l'evolució i la filogènia.

                   -Taxonomia: principis de la classificació d'éssers vius.

                   -Virologia: virus.

                   -Zoologia: organismes animals.

Mastozoología o teriología: animals mamífers.

Ictiologia: peixos.

Helmintología: descripció i estudi dels cucs.

Melacología: mol · luscs. Si només es tracta de l'estudi de les petxines s'anomena conquiliología.

Entomologia: insectes.

Aracnologia: aràcnids.