L'adrenalina incrementa la freqüència cardíaca, contrau els vasos sanguinis, dilata els conductes d'aire, i participa en la resposta lluita o fugida del sistema nerviós simpàtic. És produïda només per les glàndules suprarenals a partir dels aminoàcids fenilalanina i tirosina. El fisiòleg polonès Napoleon Cybulski al 1895 va obtenir els primers extractes suprarenals contenint adrenalina. Actualment l'adrenalina és usada per tractar una sèrie d'afeccions incloent: aturada cardiorespiratòria, anafilaxi, i sagnat superficial. En el passat va ser usada per tractar els broncoespasmos i la hipoglucèmia. Possibles reaccions adverses a l'adrenalina o epinefrina són palpitacions, taquicàrdies, arítmies cardíaques, ansietat, cefalees, tremolors, hipertensió, i edema pulmonar agut.
Respostes fisiològiques a l'adrenalina per òrgan.
| Òrgan | Efectes |
|---|
| Cor | Incrementa la freqüència cardíaca |
| Pulmons | Incrementa la freqüència respiratòria |
| Casi tots els teixits | vasocontricció o dilatació dels vassos |
| Fetge | Estimula la glucogenolisi |
| N/A, sistémic | Incrementa la lipolisi |
| N/A, sistémic | Contraccions musculars |
