dijous, 18 d’abril del 2013

L'adrenalina.

L'adrenalina incrementa la freqüència cardíaca, contrau els vasos sanguinis, dilata els conductes d'aire, i participa en la resposta lluita o fugida del sistema nerviós simpàtic. És produïda només per les glàndules suprarenals a partir dels aminoàcids fenilalanina i tirosina. El fisiòleg polonès Napoleon Cybulski al 1895 va obtenir els primers extractes suprarenals contenint adrenalina. Actualment l'adrenalina és usada per tractar una sèrie d'afeccions incloent: aturada cardiorespiratòria, anafilaxi, i sagnat superficial. En el passat va ser usada per tractar els broncoespasmos i la hipoglucèmia. Possibles reaccions adverses a l'adrenalina o epinefrina són palpitacions, taquicàrdies, arítmies cardíaques, ansietat, cefalees, tremolors, hipertensió, i edema pulmonar agut.  
 Respostes fisiològiques a l'adrenalina per òrgan.
ÒrganEfectes
CorIncrementa la freqüència cardíaca
PulmonsIncrementa la freqüència respiratòria
Casi tots els teixitsvasocontricció o dilatació dels vassos
FetgeEstimula la glucogenolisi
N/A, sistémicIncrementa la lipolisi
N/A, sistémicContraccions musculars




divendres, 12 d’abril del 2013

Les neurones!

Les neurones són unes de les cèl·lules més importants en la funció de la relació, podriem pensar que són totes iguals però...n'hi ha de diferents tipus. Segons les prolongacions que tenen:
1. Unipolars (pseudounipolares). Tenen una sola projecció, i aquesta es ramifica en dues porlongacions, una de les quals funciona com axó (branca central), mentre que l'altra rep senyals i funciona com dendrita (branca perifèrica). Són característiques de les neurones localitzades en els ganglis espinals i el nucli sencefàlic del V parell cranial (trigemin).
2. Bipolars. Tenen dues prolongacions: una dendrita i un axó. Són neurones receptores localitzades en retina, còclea, vestíbul i mucosa olfactòria.
3. Multipolars. Presenten un axó i dos o més dendrites. Un exemple característic són les neurones motores de la banya ventral de la medul·la espinal.

A banda, funcionalment es classifiquen en tres tipus més:
1. Neurones sensitives (aferents). Transmeten impulsos des de la perifèria cap al SNC. Les neurones aferents somàtiques s'encarreguen de conduir estímuls com dolor, temperatura, tacte i pressió, mentre que la aferents viscerals condueixen estímuls provinents de les vísceres (dolor), glàndules i vasos sanguinis.
2. Neurones motores (eferents). Condueixen impulsos des SNC cap a les cèl · lules efectores. Igual que les sensitives, hi ha neurones eferents somàtiques i efrentes viscerals. Les primeres s'encarreguen d'enviar estímuls cap al múscul esquelètic, mentre que les segones transmeten impulsos involuntaris al múscul llis i glàndules.
3. Interneurones. Connecten unes neurones amb altres i són les més abundants, ja que representen fins el 99% de totes les neurones.
Què fariem sense elles?