ESTRUCTURA:
El seu diàmetre major està entre 3-19 x10^-6m i el menor entre 1-2x10^-6m. Hi sol haver entre 20-40 cloroplasts per cèl·lula. A les algues les formes són molt diverses, a les plantes la forma és de disc lenticlar (també ovoides i esfèrics).
-Coberta constutuïda per una doble membrana: cap de les membranes té ni clorofila ni col·lesterol.
·Membrana plastidial externa: molt permeable.
·Membrana plastidial interna: quasi impermeables, per això conté moltes proteïnes translocadores.
-Estroma: espai interior delimitat per la membrana plastidial interna. Components:
·ADN plastidial: circular de doble hèlix (com l'ADN dels bacteris).
·Plastiribosomes: diferents dels del citoplasma i dels mitocondris.
·Enzims: destaquen els que transformen el CO2 en matèria orgànica i els que permeten la transcripció, traducció i replicació de l'ADN.
·Inclusions de grans de midó i inclusions lipídiques.
-Tilacoides o lamel·les: sàculs aplanats immersos en l'estroma. Presenten la membrana tilacoïdal (conté pigments fotosintètics, capta energia lluminosa, efectua el transport d'electrons i forma ATP) i una cavitat interior anomenada lumen o espai tilacoïdal. 2 tipus:
·Tilacoides d'estroma: allargats, es presenten estesos per tot l'estroma.
·Tilacoides de grànuls: petits, en forma de disc, es torben apilats. Cada pila rep el nom de grànul.
FUNCIONS:
La funció bàsica és la realització de la fotosíntesi, que té 2 fases:
-Fase lluminosa: mitjançant els pigments fotosintètics es capta energia lluminosa per a trencar molècules d'H2O i obtenir protons d'hidrogen (transportats pels enzims ATP-sintetases) i electrons (transportats pels enzims de la cadena transportadora) això permet sintetitzar ATP, mentre que l'O2 s'allibera com a producte de rebuig.
-Fase obscura: a l'estroma, es capten molècules de CO2 a les quals s'afigen els hidrogens de la fase anterior (gràcies a l'ATP) i així es genera la matèria orgànica.
A l'estroma també es dóna la replicació de l'ADN i la biosíntesi de proteïnes (plastoribosomes).
Microscopi electrònic de transmissió.
ORIGEN:
S'explica mitjançant la teoria de la endosimbiosi: els cloroplasts provenen de cianobacteris que van ser fagocitats i que van quedar en simbiosi amb una cèl·lula eucariota primitiva.
Microscopi òptic.
ALTRES TIPUS DE PLASTS:
-Cloroplasts o plastitdis: cèl·lules de les parts verdes dels vegetals.
-Leucoplasts: incolors, a les cèl·lules meristemàtiques joves (d'aquests deriven els cloroplasts)
-Leucoplasts: incolors, a les cèl·lules meristemàtiques joves (d'aquests deriven els cloroplasts)
-Cromoplasts: contenen diversos pigments.
-Amiloplasts: magatzems de grànuls de midó.
-Proteoplasts: emmagatzemen proteïnes.
Cromoplasts de color vermell.