-Participa en l'aprofitament de les vitamines C, B1 i H.
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Funcions del Mn als éssers vius
-Participa en l'aprofitament de les vitamines C, B1 i H.
Funcions del K en el éssers vius
-Estabilitzador de l'estructura dels cromosomes.
-Possibilita la transmissió de l'impuls nerviós.
-Essencial per al creixement de les plantes.

-Essencial per al creixement de les plantes.
dilluns, 30 de setembre del 2013
El mètode científic
1. OBSERVACIÓ: Observem un medi fins a fins a intentar entendre el que passa. Descobrim un factor desconegut i arribam al plantejament del problema.
2. FORMULACIÓ D'UNA HIPÒTESI: plantejament de diferents respostes en front del problema plantejat. Elegim la resposta més segura.
3. EXPERIMENTACIÓ: dissenyam experiments reproduïbles en qualsevol medi, per acceptar o rebutjar la hipòtesi plantejada. Trobem el treball de camp, al medi natural on es recullen mostres, que s'aporten mitjançant enquestes. A l'experiment la variable independent és la que controla l'investigador, i la dependent que varia en funció de l'anterior.
4. ANÀLISI DELS RESULTATS: estudiem els resultats de la fase d'experimentació i els comparem amb els de la formulació de la hipòtesi inicial.
5. CONCLUSIONS I ESTABLIMENT DE LES LLEIS CIENTÍFIQUES: si la hipòtesi inicial era errònia, tornem a la fase 2 i plantejam una nova hipòtesi. Si després d'alguns experiments trobem que la hipòtesi es vàlida podem enunciar una teoria o un model de funcionament d'aquest fenomen observat. No sempre podem estar completament segurs de la validesa d'aquests enunciats o models.
dissabte, 28 de setembre del 2013
Especialitats de la biologia
A continuació veurem les diferents especialitats i subespecialitats amb els corresponents objectes d'estudi que abarca la biologia:
BIOLOGIA: totes les formes de vida.
-Anatomia: estructura dels éssers vius.
Anatomia descriptiva (sistemàtica) : separa el cos en sistemes.
Anatomia regional (topogràfica) : s'estudia per divisions especials.
Anatomia aplicada (clínica) : relaciona diagnòstic amb tractament.
Anatomia aplicada (clínica) : relaciona diagnòstic amb tractament.
Anatomia comparada: utilitzada pels veterinaris.
Anatomia microscòpica: predomini de la utilització de microscopi.
Anatomia macroscòpica: no s'utilitza microscopi.
Anatomia del desenvolupament: relacionada des de la fertilització fins al postnatal.
Anatomia funcional (fisiològica) : les funcions dels òrgans.
Anatomia superfície (kinesiologia) : utilitzada en rehabilitació.
Anatomia quirúrgica: utilitzada en pavelló.
Anatomia radiològica: estudi mitjançant imatges.
Anatomia patològica: deteriorament dels òrgans i sistemes.
-Biofísica: processos físics que tenen lloc en els éssers vius.
Biomecànica: models, fenòmens i lleis que siguin rellevants en el moviment (incloent l'estàtic) dels éssers vius.
Bioacústica: investigació de la producció, dispersió a través d'un mitjà i recepció en animals del so.
Motors moleculars: Estan a l'origen de tots els moviments dels éssers vius.
Comunicació molecular: transmissió i recepció d'informació per mitjà de molècules.
Divisió cel·lular: una cèl·lula inicial es divideix per formar cèl·lules filles.
-Bioquímica: composició i processos químics en els éssers vius.
Bioquímica estructural: arquitectura química de les macromolècules.
Química Bioorgànica: estudi dels compostos orgànics.
Enzimologia: comportament dels catalitzadors biològics o enzims.
Bioquímica metabòlica: diferents tipus de rutes metabòliques a nivell cel · lular, i el seu context orgànic.
Xenobioquímica: comportament metabòlic dels compostos l'estructura química no és pròpia en el metabolisme regular d'un organisme determinat.
Immunologia: reacció de l'organisme davant d'altres organismes (bacteris o virus).
Endocrinologia: secrecions internes (hormones)
Neuroquímica: molècules orgàniques que participen en l'activitat neuronal.
Quimiotaxonomía: classificació d'organismes d'acord a la seva composició química.
Ecologia química: compostos químics d'origen biològic.
Genètica molecular i enginyeria genètica: gens, herència i expressió.
-Botànica: organismes vegetals.
Morfologia externa: caràcters externs i els seus òrgans.
Morfologia interna o anatomia: estructura interna, macroscòpica i microscòpica de les plantes i els seus òrgans.
Fisiologia vegetal: funcions de les plantes.
Embriologia vegetal: desenvolupament de la planta, les transformacions morfològiques i fisiològiques fins a la formació de l'individu complet.
Ecologia vegetal: relacions de les plantes i la seva interrelació amb el medi ambient.
Sistemàtica vegetal: estudia la classificació i distribució de les plantes.
Fitopaleontología, paleobotànica o paleontologia vegetal: vida vegetal en èpoques passades.
Geografia botànica o fitogeografia: estableix la distribució dels vegetals sobre la terra i estudia la causa de la mateixa.
Patologia vegetal o fitopatologia: malalties vegetals.
-Citologia: estructures i funcions de les cel·lules.
-Ecologia: relació entre éssers vius i el seu medi ambient.
Ecologia microbiana: microorganismes que mantenen una activitat imprescindible per a la vida.
Ecologia de poblacions: poblacions formades per una mateixa espècie.
Ecologia de comunitats: nivell d'organització superior de la matèria viva.
Biogeografia: distribucion dels éssers vius.
Etoecología: comportament dels éssers vius en l'ambient.
-Embriologia: desenvolupament dels embrions.
Embriologia Comparada: compara els embrions dels éssers vius.
Embriologia Química: Proporciona bases químiques del desenvolupament ortogénico.
Embriologia Moderna: es complementa amb variades disciplines com la genètica, medicina i bioquímica.
-Etologia: comportament animal.
-Filogènia: relacions evolutives entre éssers vius.
-Fisiologia: funcions orgàniques dels éssers vius.
Fisiologia vegetal: plantes
Fisiologia animal: animals, inclòs l'ésser humà.
-Genètica: herència dels caràcters biològics.
Clàssica o mendeliana: estudi de cromosomes, gens i herència.
Quantitativa: impacte de múltiples gens sobre el fenotip.
Molecular: ADN.
Evolutiva i de poblacions: comportament genètic i evolutiu en una població.
-Histologia: estructura i funció dels teixits.
-Immunologia: mecanismes de defensa dels organismes.
Immunologia clínica: malalties causades per trastorns del sistema immunològic.
Immunoteràpia: ús del sistema immunològic en el tractament d'una malaltia.
Immunologia evolutiva: evolució del sistema immunològic.
-Microbiologia: organismes microscòpics.
Fisiologia microbiana: a nivell bioquímic funcionament de les cèl · lules microbianes.
Genètica microbiana: organització, repercussió i regulació dels gens microbians.
Microbiologia clínica: morfologia dels microbis.
Microbiologia mèdica: microbis en les malalties humanes.
Microbiologia veterinària: microbis en la medicina veterinària.
Microbiologia ambiental: funció i diversitat dels microbis en els seus entorns naturals.
Microbiologia evolutiva: evolució dels microbis.
Microbiologia industrial: explotació dels microbis per a ús en processos industrials.
Aeromicrobiología: microorganismes transportats per l'aire.
Microbiologia dels aliments: microorganismes que fan malbé els aliments.
Microbiologia espacial: microorganismes presents en l'espai extraterrestre, en les estacions espacials i en les naus espacials.
-Morfologia: forma i origen de les estructures dels éssers vius.
Morfologia descriptiva: descripció i comparació de les formes orgàniques.
Morfologia teòrica: constriccions morfològiques.
Morfologia funcional: forma orgànica i característiques en relació amb la funció.
Morfologia evolutiva: història de la forma orgànica.
-Organografia: estructura i funció dels òrgans.
-Paleontologia: la vida en èpoques passades.
Paleozoología: animals extints. (Paleoantropologia, Paleoentomología o la Dinosaurología (Paleoherpetología)).
Paleobotànica: vegetals o fúngics extints i la seva taxonomia.
Micropaleontologia: fòssils microscòpics (microfòssils i nanofósiles).
Paleoicnología: petjades d'organismes del passat.
Paleoecologia: ecologia dels éssers vius del passat i reconstrucció dels medioambientes i els ecosistemes presents a la Terra durant les diferents eres geològiques.
Paleobiogeografia: distribució paleogeogràfica dels éssers vius i biomes del passat i les causes.
Paleogenètica: anàlisi genètica molecular.
-Sistemàtica: classificació d'éssers vius segins l'evolució i la filogènia.
-Taxonomia: principis de la classificació d'éssers vius.
-Virologia: virus.
-Zoologia: organismes animals.
Mastozoología o teriología: animals mamífers.
Ictiologia: peixos.
Helmintología: descripció i estudi dels cucs.
Melacología: mol · luscs. Si només es tracta de l'estudi de les petxines s'anomena conquiliología.
Entomologia: insectes.
Aracnologia: aràcnids.
divendres, 27 de setembre del 2013
dilluns, 3 de juny del 2013
Les dorsals oceàniques
Dorsals oceàniques: alineacions muntanyoses que recorren el fons oceànic amb unes altituts sobre les planes abissals de entre 2000 i 3000 m, varen ser descobertes gràcies als mapes del fons oceànic dels sonars. Tenen les següents característiques:
-Són relleus d'origen volcànic.
-No estan cobertes de sediments.
-Presenten bandes paleomagnètiques simètriques.
-L'edat dels basalts oceànics augmenta amb la distància a la dorsal.
-Són relleus d'origen volcànic.
-No estan cobertes de sediments.
-Presenten bandes paleomagnètiques simètriques.
-L'edat dels basalts oceànics augmenta amb la distància a la dorsal.
dimarts, 21 de maig del 2013
Inge Lehmann
Biografia
Nom: Igne Lehmann.
Etapa de vida: 13/05/1888-21/02/1993.
Nacionalitat: danesa.
Estudis: a les Universitats de Copenhague i Cambridge, encara que també va estudiar a Alemanya, França, Bèlgica i als Països Baixos.
Professió: sismòloga.
Descobriment més important: el nucli terrestre té una part sòlida dins la líquida., exposa aquest descobriment al document conegut com "P" el 1936.
Premi de major importància: Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, el 1971.
Característiques de la discontinuitat de Lehmann
-Límit entre el nucli extern (líquid) i el nucli intern (sòlid).
-Descobert el 1936.
-Es troba a una profunditat de 5.155 Km.
Nom: Igne Lehmann.
Etapa de vida: 13/05/1888-21/02/1993.
Estudis: a les Universitats de Copenhague i Cambridge, encara que també va estudiar a Alemanya, França, Bèlgica i als Països Baixos.
Professió: sismòloga.
Descobriment més important: el nucli terrestre té una part sòlida dins la líquida., exposa aquest descobriment al document conegut com "P" el 1936.
Premi de major importància: Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, el 1971.
Característiques de la discontinuitat de Lehmann
-Límit entre el nucli extern (líquid) i el nucli intern (sòlid).
-Descobert el 1936.
-Es troba a una profunditat de 5.155 Km.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
