divendres, 27 de setembre del 2013
dilluns, 3 de juny del 2013
Les dorsals oceàniques
Dorsals oceàniques: alineacions muntanyoses que recorren el fons oceànic amb unes altituts sobre les planes abissals de entre 2000 i 3000 m, varen ser descobertes gràcies als mapes del fons oceànic dels sonars. Tenen les següents característiques:
-Són relleus d'origen volcànic.
-No estan cobertes de sediments.
-Presenten bandes paleomagnètiques simètriques.
-L'edat dels basalts oceànics augmenta amb la distància a la dorsal.
-Són relleus d'origen volcànic.
-No estan cobertes de sediments.
-Presenten bandes paleomagnètiques simètriques.
-L'edat dels basalts oceànics augmenta amb la distància a la dorsal.
dimarts, 21 de maig del 2013
Inge Lehmann
Biografia
Nom: Igne Lehmann.
Etapa de vida: 13/05/1888-21/02/1993.
Nacionalitat: danesa.
Estudis: a les Universitats de Copenhague i Cambridge, encara que també va estudiar a Alemanya, França, Bèlgica i als Països Baixos.
Professió: sismòloga.
Descobriment més important: el nucli terrestre té una part sòlida dins la líquida., exposa aquest descobriment al document conegut com "P" el 1936.
Premi de major importància: Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, el 1971.
Característiques de la discontinuitat de Lehmann
-Límit entre el nucli extern (líquid) i el nucli intern (sòlid).
-Descobert el 1936.
-Es troba a una profunditat de 5.155 Km.
Nom: Igne Lehmann.
Etapa de vida: 13/05/1888-21/02/1993.
Estudis: a les Universitats de Copenhague i Cambridge, encara que també va estudiar a Alemanya, França, Bèlgica i als Països Baixos.
Professió: sismòloga.
Descobriment més important: el nucli terrestre té una part sòlida dins la líquida., exposa aquest descobriment al document conegut com "P" el 1936.
Premi de major importància: Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, el 1971.
Característiques de la discontinuitat de Lehmann
-Límit entre el nucli extern (líquid) i el nucli intern (sòlid).
-Descobert el 1936.
-Es troba a una profunditat de 5.155 Km.
divendres, 17 de maig del 2013
Què és la clonació?
La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom altre mitjançant la reproducció asexual. Principalment es divideix en dos TIPUS:
Divisió d'embrions: es realitza quan les cèl·lules de l'embrió són encara totipotents, és a dir, encara no tenen una funció definida. Per tant aquesta massa de cèl·lules es divideix en tantes parts com individus es vulguin. Aquest procés és semblant al de la creació dels bessons.
Divisió d'embrions: es realitza quan les cèl·lules de l'embrió són encara totipotents, és a dir, encara no tenen una funció definida. Per tant aquesta massa de cèl·lules es divideix en tantes parts com individus es vulguin. Aquest procés és semblant al de la creació dels bessons.
Transferència de nuclis: es transfereixen nuclis de cèl·lules embrionàries no diferenciades a oòcits als quals s'ha extret el nucli (enucleats). També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a ovuls o zigots.
Aquí tenim l'enllaç d'un article de "El País"sobre la clonació. Doncs quins avantatges i desavantatges por tenir la clonació? Aquí en tenim alguns.
Avantatges:
-La millora de les espècies.
-La multiplicació d'individus en perill d'extinció.
-Ingertes de pell, regeneració neuronal o tisular, etc.
-Poder estudiar els canvis en les funciones de cèl·lules danyades, com per exemple el càncer.
Desavantatges:
-Alteració de l'evolució "normal" de les espècies.
-Va en contra dels valors ètics de la societat, ja que es seleccionen els millors gens i els altres queden.
-Llevan la indentitat als individus, ja que seran tots idèntics.
-Alterar els components d'un ésser viu per a convertir-lo en una rèplica que no sol sortir bé.
Avantatges:
-La millora de les espècies.
-La multiplicació d'individus en perill d'extinció.
-Ingertes de pell, regeneració neuronal o tisular, etc.
-Poder estudiar els canvis en les funciones de cèl·lules danyades, com per exemple el càncer.
Desavantatges:
-Alteració de l'evolució "normal" de les espècies.
-Va en contra dels valors ètics de la societat, ja que es seleccionen els millors gens i els altres queden.
-Llevan la indentitat als individus, ja que seran tots idèntics.
-Alterar els components d'un ésser viu per a convertir-lo en una rèplica que no sol sortir bé.
dijous, 2 de maig del 2013
Paratiroides
El paratiroides és una glàndula endocrina formada per quatre petites glàndules, dos superiors i dos inferiors (encara que ni pot haver cinc o més) situades al coll, simètricament a banda i banda del tiroide. Intervé en la regulació del metabolisme de calci i fòsfor. Aquesta glàndula té forma de llentia, amb un pes aproximat de 30 mg. El seu color varia entre groc, vermell i marró. Estan rodejades per una càpsula, i formades per 3 tipus de cèl·lules: les principals, les oxífiles i les aquoses.
L'hormona secretada es la parathormona o hormona paratiroidea (PTH) que produeix hipercalcemia (un augment de la concentració de calci a la sang), regula la concentració dels ions de calci en el líquid extracel·lular, és a dir, augmenta la concentració de calci a la sang, principalment, mitjançant la degradació de l'os. Per tant té un efecte contrari a la calcitonina, ja que provoca l'alliberament de calci de l'os. Activitat:
-A l'os: activa la funció dels osteoclasts, per augmentar la pèrdua d'os i així augmentar els nivells plasmàtics de calci.
-A l'intestí: actua sobre la mucosa intestinal afavorint l'absorció del calci.
-En el ronyó: estimula la reabsorció renal de calci, en intercanvi amb el fòsfor, que és eliminat (hiperfosfaturia i hipocalciuria).
L'hormona secretada es la parathormona o hormona paratiroidea (PTH) que produeix hipercalcemia (un augment de la concentració de calci a la sang), regula la concentració dels ions de calci en el líquid extracel·lular, és a dir, augmenta la concentració de calci a la sang, principalment, mitjançant la degradació de l'os. Per tant té un efecte contrari a la calcitonina, ja que provoca l'alliberament de calci de l'os. Activitat:
-A l'os: activa la funció dels osteoclasts, per augmentar la pèrdua d'os i així augmentar els nivells plasmàtics de calci.
-A l'intestí: actua sobre la mucosa intestinal afavorint l'absorció del calci.
-En el ronyó: estimula la reabsorció renal de calci, en intercanvi amb el fòsfor, que és eliminat (hiperfosfaturia i hipocalciuria).
Etiquetes de comentaris:
Anatomia,
aparells,
endocrina,
glàndula,
sistema hormonal
dijous, 18 d’abril del 2013
L'adrenalina.
| Òrgan | Efectes |
|---|---|
| Cor | Incrementa la freqüència cardíaca |
| Pulmons | Incrementa la freqüència respiratòria |
| Casi tots els teixits | vasocontricció o dilatació dels vassos |
| Fetge | Estimula la glucogenolisi |
| N/A, sistémic | Incrementa la lipolisi |
| N/A, sistémic | Contraccions musculars |
Etiquetes de comentaris:
aparells,
neurones,
neurotransmissors,
sistema nerviós
divendres, 12 d’abril del 2013
Les neurones!
Les neurones són unes de les cèl·lules més importants en la funció de la relació, podriem pensar que són totes iguals però...n'hi ha de diferents tipus. Segons les prolongacions que tenen:
1. Unipolars (pseudounipolares). Tenen una sola projecció, i aquesta es ramifica en dues porlongacions, una de les quals funciona com axó (branca central), mentre que l'altra rep senyals i funciona com dendrita (branca perifèrica). Són característiques de les neurones localitzades en els ganglis espinals i el nucli sencefàlic del V parell cranial (trigemin).
2. Bipolars. Tenen dues prolongacions: una dendrita i un axó. Són neurones receptores localitzades en retina, còclea, vestíbul i mucosa olfactòria.
3. Multipolars. Presenten un axó i dos o més dendrites. Un exemple característic són les neurones motores de la banya ventral de la medul·la espinal.
A banda, funcionalment es classifiquen en tres tipus més:
1. Neurones sensitives (aferents). Transmeten impulsos des de la perifèria cap al SNC. Les neurones aferents somàtiques s'encarreguen de conduir estímuls com dolor, temperatura, tacte i pressió, mentre que la aferents viscerals condueixen estímuls provinents de les vísceres (dolor), glàndules i vasos sanguinis.
2. Neurones motores (eferents). Condueixen impulsos des SNC cap a les cèl · lules efectores. Igual que les sensitives, hi ha neurones eferents somàtiques i efrentes viscerals. Les primeres s'encarreguen d'enviar estímuls cap al múscul esquelètic, mentre que les segones transmeten impulsos involuntaris al múscul llis i glàndules.
3. Interneurones. Connecten unes neurones amb altres i són les més abundants, ja que representen fins el 99% de totes les neurones.
Què fariem sense elles?
1. Unipolars (pseudounipolares). Tenen una sola projecció, i aquesta es ramifica en dues porlongacions, una de les quals funciona com axó (branca central), mentre que l'altra rep senyals i funciona com dendrita (branca perifèrica). Són característiques de les neurones localitzades en els ganglis espinals i el nucli sencefàlic del V parell cranial (trigemin).
2. Bipolars. Tenen dues prolongacions: una dendrita i un axó. Són neurones receptores localitzades en retina, còclea, vestíbul i mucosa olfactòria.
3. Multipolars. Presenten un axó i dos o més dendrites. Un exemple característic són les neurones motores de la banya ventral de la medul·la espinal.
A banda, funcionalment es classifiquen en tres tipus més:
1. Neurones sensitives (aferents). Transmeten impulsos des de la perifèria cap al SNC. Les neurones aferents somàtiques s'encarreguen de conduir estímuls com dolor, temperatura, tacte i pressió, mentre que la aferents viscerals condueixen estímuls provinents de les vísceres (dolor), glàndules i vasos sanguinis.
2. Neurones motores (eferents). Condueixen impulsos des SNC cap a les cèl · lules efectores. Igual que les sensitives, hi ha neurones eferents somàtiques i efrentes viscerals. Les primeres s'encarreguen d'enviar estímuls cap al múscul esquelètic, mentre que les segones transmeten impulsos involuntaris al múscul llis i glàndules.
3. Interneurones. Connecten unes neurones amb altres i són les més abundants, ja que representen fins el 99% de totes les neurones.
Què fariem sense elles?
Etiquetes de comentaris:
Anatomia,
aparells,
classificació,
neurones,
sistema nerviós
Subscriure's a:
Missatges (Atom)