dilluns, 30 de setembre del 2013

El mètode científic

1. OBSERVACIÓ: Observem un medi fins a fins a intentar entendre el que passa. Descobrim un factor desconegut i arribam al plantejament del problema.
2. FORMULACIÓ D'UNA HIPÒTESI: plantejament de diferents respostes en front del problema plantejat. Elegim la resposta més segura.
3. EXPERIMENTACIÓ: dissenyam experiments reproduïbles en qualsevol medi, per acceptar o rebutjar la hipòtesi plantejada. Trobem el treball de camp, al medi natural on es recullen mostres, que s'aporten mitjançant enquestes. A l'experiment la variable independent és la que controla l'investigador, i la dependent que varia en funció de l'anterior.
4. ANÀLISI DELS RESULTATS: estudiem els resultats de la fase d'experimentació i els comparem amb els de la formulació de la hipòtesi inicial.
5. CONCLUSIONS I ESTABLIMENT DE LES LLEIS CIENTÍFIQUES: si la hipòtesi inicial era errònia, tornem a la fase 2 i plantejam una nova hipòtesi. Si després d'alguns experiments trobem que la hipòtesi es vàlida podem enunciar una teoria o un model de funcionament d'aquest fenomen observat. No sempre podem estar completament segurs de la validesa d'aquests enunciats o models.



dissabte, 28 de setembre del 2013

Especialitats de la biologia

A continuació veurem les diferents especialitats i subespecialitats amb els corresponents objectes d'estudi que abarca la biologia:

BIOLOGIA: totes les formes de vida.

                   -Anatomia: estructura dels éssers vius.
Anatomia descriptiva (sistemàtica) : separa el cos en sistemes.
Anatomia regional (topogràfica) : s'estudia per divisions especials.
Anatomia aplicada (clínica) : relaciona diagnòstic amb tractament.
Anatomia comparada: utilitzada pels veterinaris.
Anatomia microscòpica: predomini de la utilització de microscopi.
Anatomia macroscòpica: no s'utilitza microscopi.
Anatomia del desenvolupament: relacionada des de la fertilització fins al postnatal.
Anatomia funcional (fisiològica) : les funcions dels òrgans.
Anatomia superfície (kinesiologia) : utilitzada en rehabilitació.
Anatomia quirúrgica: utilitzada en pavelló.
Anatomia radiològica: estudi mitjançant imatges.
Anatomia patològica: deteriorament dels òrgans i sistemes.

                   -Biofísica: processos físics que tenen lloc en els éssers vius.
Biomecànica: models, fenòmens i lleis que siguin rellevants en el moviment (incloent l'estàtic) dels éssers vius.
Bioacústica: investigació de la producció, dispersió a través d'un mitjà i recepció en animals del so.
Motors moleculars: Estan a l'origen de tots els moviments dels éssers vius.
Comunicació molecular: transmissió i recepció d'informació per mitjà de molècules.
Divisió cel·lular: una cèl·lula inicial es divideix per formar cèl·lules filles.

                   -Bioquímica: composició i processos químics en els éssers vius.
Bioquímica estructural: arquitectura química de les macromolècules.
Química Bioorgànica: estudi dels compostos orgànics.
Enzimologia: comportament dels catalitzadors biològics o enzims.
Bioquímica metabòlica: diferents tipus de rutes metabòliques a nivell cel · lular, i el seu context orgànic.
Xenobioquímica: comportament metabòlic dels compostos l'estructura química no és pròpia en el metabolisme regular d'un organisme determinat.
Immunologia: reacció de l'organisme davant d'altres organismes (bacteris o virus).
Endocrinologia: secrecions internes (hormones)
Neuroquímica: molècules orgàniques que participen en l'activitat neuronal.
Quimiotaxonomía: classificació d'organismes d'acord a la seva composició química.
Ecologia química: compostos químics d'origen biològic.
Genètica molecular i enginyeria genètica: gens, herència i expressió.

                   -Botànica: organismes vegetals.
Morfologia externa: caràcters externs i els seus òrgans.
Morfologia interna o anatomia: estructura interna, macroscòpica i microscòpica de les plantes i els seus òrgans.
Fisiologia vegetal: funcions de les plantes.
Embriologia vegetal: desenvolupament de la planta, les transformacions morfològiques i  fisiològiques fins a la formació de l'individu complet.
Ecologia vegetal: relacions de les plantes i la seva interrelació amb el medi ambient.
Sistemàtica vegetal: estudia la classificació i distribució de les plantes.
Fitopaleontología, paleobotànica o paleontologia vegetal: vida vegetal en èpoques passades.
Geografia botànica o fitogeografia: estableix la distribució dels vegetals sobre la terra i estudia la causa de la mateixa.
Patologia vegetal o fitopatologia: malalties vegetals.

                   -Citologia: estructures i funcions de les cel·lules.

                   -Ecologia: relació entre éssers vius i el seu medi ambient.
Ecologia microbiana: microorganismes que mantenen una activitat imprescindible per a  la vida.
Ecologia de poblacions: poblacions formades per una mateixa espècie.
Ecologia de comunitats: nivell d'organització superior de la matèria viva.
Biogeografia: distribucion dels éssers vius.
Etoecología: comportament dels éssers vius en l'ambient.

                   -Embriologia: desenvolupament dels embrions.
Embriologia Comparada: compara els embrions dels éssers vius.
Embriologia Química: Proporciona bases químiques del desenvolupament ortogénico.
Embriologia Moderna: es complementa amb variades disciplines com la genètica, medicina i bioquímica.

                   -Etologia: comportament animal.

                   -Filogènia: relacions evolutives entre éssers vius.

                   -Fisiologia: funcions orgàniques dels éssers vius.
Fisiologia vegetal: plantes
Fisiologia animal: animals, inclòs l'ésser humà.

                   -Genètica: herència dels caràcters biològics.
Clàssica o mendeliana: estudi de cromosomes, gens i herència.
Quantitativa: impacte de múltiples gens sobre el fenotip.
Molecular: ADN.
Evolutiva i de poblacions: comportament genètic i evolutiu en una població.

                   -Histologia: estructura i funció dels teixits.

                   -Immunologia: mecanismes de defensa dels organismes.
Immunologia clínica: malalties causades per trastorns del sistema immunològic.
Immunoteràpia: ús del sistema immunològic en el tractament d'una malaltia.
Immunologia evolutiva: evolució del sistema immunològic.

                   -Microbiologia: organismes microscòpics.
Fisiologia microbiana: a nivell bioquímic funcionament de les cèl · lules microbianes.
Genètica microbiana: organització, repercussió i regulació dels gens microbians.
Microbiologia clínica: morfologia dels microbis.
Microbiologia mèdica: microbis en les malalties humanes.
Microbiologia veterinària: microbis en la medicina veterinària.
Microbiologia ambiental: funció i diversitat dels microbis en els seus entorns naturals.
Microbiologia evolutiva: evolució dels microbis.
Microbiologia industrial: explotació dels microbis per a ús en processos industrials.
Aeromicrobiología: microorganismes transportats per l'aire.
Microbiologia dels aliments: microorganismes que fan malbé els aliments.
Microbiologia espacial: microorganismes presents en l'espai extraterrestre, en les estacions espacials i en les naus espacials.

                   -Morfologia: forma i origen de les estructures dels éssers vius.
Morfologia descriptiva: descripció i comparació de les formes orgàniques.
Morfologia teòrica: constriccions morfològiques.
Morfologia funcional: forma orgànica i característiques en relació amb la funció.
Morfologia evolutiva: història de la forma orgànica.

                   -Organografia: estructura i funció dels òrgans.

                   -Paleontologia: la vida en èpoques passades.
Paleozoología: animals extints. (Paleoantropologia, Paleoentomología o la Dinosaurología (Paleoherpetología)).
Paleobotànica: vegetals o fúngics extints i la seva taxonomia.
Micropaleontologia: fòssils microscòpics (microfòssils i nanofósiles).
Paleoicnología: petjades d'organismes del passat.
Paleoecologia: ecologia dels éssers vius del passat i reconstrucció dels medioambientes i els ecosistemes presents a la Terra durant les diferents eres geològiques.
Paleobiogeografia: distribució paleogeogràfica dels éssers vius i biomes del passat i les causes.
Paleogenètica: anàlisi genètica molecular.

                   -Sistemàtica: classificació d'éssers vius segins l'evolució i la filogènia.

                   -Taxonomia: principis de la classificació d'éssers vius.

                   -Virologia: virus.

                   -Zoologia: organismes animals.
Mastozoología o teriología: animals mamífers.
Ictiologia: peixos.
Helmintología: descripció i estudi dels cucs.
Melacología: mol · luscs. Si només es tracta de l'estudi de les petxines s'anomena conquiliología.
Entomologia: insectes.
Aracnologia: aràcnids.

divendres, 27 de setembre del 2013

BENVINGUTS!!

Benvinguts muggles i altres éssers que visiteu aquest blog!!  Vull donar-vos la benvinguda al nou curs 2013-2014. Aquest any vorem milers de coses noves del temari de segon de batxillerat, intentarem no morir en el intent... I si morim podem donar el nostre cos a la ciència... Ens veim aviat ^^


dilluns, 3 de juny del 2013

Les dorsals oceàniques

Dorsals oceàniques: alineacions muntanyoses que recorren el fons oceànic amb unes altituts sobre les planes abissals de entre 2000 i 3000 m, varen ser descobertes gràcies als mapes del fons oceànic dels sonars. Tenen les següents característiques:

-Són relleus d'origen volcànic.
-No estan cobertes de sediments.
-Presenten bandes paleomagnètiques simètriques.
-L'edat dels basalts oceànics augmenta amb la distància a la dorsal.




dimarts, 21 de maig del 2013

Inge Lehmann

Biografia
Nom: Igne Lehmann.
Etapa de vida: 13/05/1888-21/02/1993.
Nacionalitat: danesa.
Estudis: a les Universitats de Copenhague i Cambridge, encara que també va estudiar a Alemanya, França, Bèlgica i als Països Baixos.
Professió: sismòloga.
Descobriment més important: el nucli terrestre té una part sòlida dins la líquida., exposa aquest descobriment al document conegut com "P" el 1936.
Premi de major importància: Medalla William Bowie, la màxima distinció de la Unió Geofísica Americana, el 1971.



Característiques de la discontinuitat de Lehmann

-Límit entre el nucli extern (líquid) i el nucli intern (sòlid).
-Descobert el 1936.
-Es troba a una profunditat de 5.155 Km.




divendres, 17 de maig del 2013

Què és la clonació?

La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom altre mitjançant la reproducció asexual. Principalment es divideix en dos TIPUS:

Divisió d'embrions: es realitza quan les cèl·lules de l'embrió són encara totipotents, és a dir, encara no tenen una funció definida. Per tant aquesta massa de cèl·lules es divideix en tantes parts com individus es vulguin. Aquest procés és semblant al de la creació dels bessons.

Transferència de nuclis: es transfereixen nuclis de cèl·lules embrionàries no diferenciades a oòcits als quals s'ha extret el nucli (enucleats). També es poden transferir nuclis de cèl·lules somàtiques a ovuls o zigots.

Aquí tenim l'enllaç d'un article de "El País"sobre la clonació. Doncs quins avantatges i desavantatges por tenir la clonació? Aquí en tenim alguns.

Avantatges:
-La millora de les espècies.
-La multiplicació d'individus en perill d'extinció.
-Ingertes de pell, regeneració neuronal o tisular, etc.
-Poder estudiar els canvis en les funciones de cèl·lules danyades, com per exemple el càncer.

Desavantatges:
-Alteració de l'evolució "normal" de les espècies.
-Va en contra dels valors ètics de la societat, ja que es seleccionen els millors gens i els altres queden.
-Llevan la indentitat als individus, ja que seran tots idèntics.
-Alterar els components d'un ésser viu per a convertir-lo en una rèplica que no sol sortir bé.



dijous, 2 de maig del 2013

Paratiroides

El paratiroides és una glàndula endocrina formada per quatre petites glàndules, dos superiors i dos inferiors (encara que ni pot haver cinc o més) situades al coll, simètricament a banda i banda del tiroide. Intervé en la regulació del metabolisme de calci i fòsfor. Aquesta glàndula té forma de llentia, amb un pes aproximat de 30 mg. El seu color varia entre groc, vermell i marró. Estan rodejades per una càpsula, i formades per 3 tipus de cèl·lules: les principals, les oxífiles i les aquoses. 
L'hormona secretada es la parathormona o hormona paratiroidea (PTH) que produeix hipercalcemia (un augment de la concentració de calci a la sang), regula la concentració dels ions de calci en el líquid extracel·lular, és a dir, augmenta la concentració de calci a la sang, principalment, mitjançant la degradació de l'os. Per tant té un efecte contrari a la calcitonina, ja que provoca l'alliberament de calci de l'os. Activitat:
-A l'os: activa la funció dels osteoclasts, per augmentar la pèrdua d'os i així augmentar els nivells plasmàtics de calci.
-A l'intestí: actua sobre la mucosa intestinal afavorint l'absorció del calci.
-En el ronyó: estimula la reabsorció renal de calci, en intercanvi amb el fòsfor, que és eliminat (hiperfosfaturia i hipocalciuria).