dissabte, 18 de gener del 2014

Els cloroplasts!

  Els cloroplasts són orgànuls típics de les cèl·lules vegetals. Contenen el pigmen clorofil·la (els ofereix un color verd), gràcies a la qual poden realitzar la fotosíntesi i per tant són considerats transductors d'energia química.

ESTRUCTURA:
  El seu diàmetre major està entre 3-19 x10^-6m i el menor entre 1-2x10^-6m. Hi sol haver entre 20-40 cloroplasts per cèl·lula. A les algues les formes són molt diverses, a les plantes la forma és de disc lenticlar (també ovoides i esfèrics).
-Coberta constutuïda per una doble membrana: cap de les membranes té ni clorofila ni col·lesterol.
    ·Membrana plastidial externa: molt permeable.
    ·Membrana plastidial interna: quasi impermeables, per això conté moltes proteïnes translocadores.
-Estroma: espai interior delimitat per la membrana plastidial interna. Components:
    ·ADN plastidial: circular de doble hèlix (com l'ADN dels bacteris).
    ·Plastiribosomes: diferents dels del citoplasma i dels mitocondris.
    ·Enzims: destaquen els que transformen el CO2 en matèria orgànica i els que permeten la transcripció, traducció i replicació de l'ADN.
    ·Inclusions de grans de midó i inclusions lipídiques.
-Tilacoides o lamel·les: sàculs aplanats immersos en l'estroma. Presenten la membrana tilacoïdal (conté pigments fotosintètics, capta energia lluminosa, efectua el transport d'electrons i forma ATP) i una cavitat interior anomenada lumen o espai tilacoïdal. 2 tipus:
    ·Tilacoides d'estroma: allargats, es presenten estesos per tot l'estroma.
    ·Tilacoides de grànuls: petits, en forma de disc, es torben apilats. Cada pila rep el nom de grànul.

FUNCIONS:
La funció bàsica és la realització de la fotosíntesi, que té 2 fases:
-Fase lluminosa: mitjançant els pigments fotosintètics es capta energia lluminosa per a trencar molècules d'H2O i obtenir protons d'hidrogen (transportats pels enzims ATP-sintetases) i electrons (transportats pels enzims de la cadena transportadora) això permet sintetitzar ATP, mentre que l'O2 s'allibera com a producte de rebuig. 
-Fase obscura: a l'estroma, es capten molècules de CO2 a les quals s'afigen els hidrogens de la fase anterior (gràcies a l'ATP) i així es genera la matèria orgànica
A l'estroma també es dóna la replicació de l'ADN i la biosíntesi de proteïnes (plastoribosomes).
Microscopi electrònic de transmissió.

ORIGEN:
S'explica mitjançant la teoria de la endosimbiosi: els cloroplasts provenen de cianobacteris que van ser fagocitats i que van quedar en simbiosi amb una cèl·lula eucariota primitiva.

 Microscopi òptic.

ALTRES TIPUS DE PLASTS:
-Cloroplasts o plastitdis: cèl·lules de les parts verdes dels vegetals.
-Leucoplasts: incolors, a les cèl·lules meristemàtiques joves (d'aquests deriven els cloroplasts)
-Cromoplasts: contenen diversos pigments.
-Amiloplasts: magatzems de grànuls de midó.
-Proteoplasts: emmagatzemen proteïnes.
 Cromoplasts de color vermell.



dijous, 21 de novembre del 2013

Esqualé

Aquest és un lípid insaturat (sense àcids grassos) dins del grup dels terpens, ja que deriva de l'isopré (2-metil-1,3-butadié).  Exactament l'esqualé està dins dels triterpens (conté 6 molècules d'isopré).

                                  Isopré       Isopré        Isopré
                                                                                       Isopré        Isopré       Isopré


Fórmula: C30H50
Obtenció: germen de blat, olives, oli de fetge de tauró...
Medicina: coadjudant per a potenciar els efectes d'algunes vacunes contra la grip i el plaudisme.

dijous, 14 de novembre del 2013

Àcid saturat palmític

-Principal àcid gras de la dieta (60%): carns, lactis i olis vegetals.
-El menys saludable: puja el colesterol en sang.
-Format per 16 carbonis (hexadecanoic), de fòrmula  CH3(CH2)14COOH.

-Sòlid blanc.
-Punt de fussió: 336 K
-Punt d'ebullició: 624 K
-Densitat: 850 Kg/m3

CURIOSITAT: a la Segona Guerra Mundial eren usats derivats de làcid palmític per la producció de napalm.



dimecres, 9 d’octubre del 2013

Funcions del Mn als éssers vius

-Activa els enzims que intervenen a la síntesi de grasses.
-Participa en l'aprofitament de les vitamines C, B1 i H.






Funcions del K en el éssers vius

-Estabilitzador de l'estructura dels cromosomes.
-Possibilita la transmissió de l'impuls nerviós.
-Essencial per al creixement de les plantes.



dilluns, 30 de setembre del 2013

El mètode científic

1. OBSERVACIÓ: Observem un medi fins a fins a intentar entendre el que passa. Descobrim un factor desconegut i arribam al plantejament del problema.
2. FORMULACIÓ D'UNA HIPÒTESI: plantejament de diferents respostes en front del problema plantejat. Elegim la resposta més segura.
3. EXPERIMENTACIÓ: dissenyam experiments reproduïbles en qualsevol medi, per acceptar o rebutjar la hipòtesi plantejada. Trobem el treball de camp, al medi natural on es recullen mostres, que s'aporten mitjançant enquestes. A l'experiment la variable independent és la que controla l'investigador, i la dependent que varia en funció de l'anterior.
4. ANÀLISI DELS RESULTATS: estudiem els resultats de la fase d'experimentació i els comparem amb els de la formulació de la hipòtesi inicial.
5. CONCLUSIONS I ESTABLIMENT DE LES LLEIS CIENTÍFIQUES: si la hipòtesi inicial era errònia, tornem a la fase 2 i plantejam una nova hipòtesi. Si després d'alguns experiments trobem que la hipòtesi es vàlida podem enunciar una teoria o un model de funcionament d'aquest fenomen observat. No sempre podem estar completament segurs de la validesa d'aquests enunciats o models.



dissabte, 28 de setembre del 2013

Especialitats de la biologia

A continuació veurem les diferents especialitats i subespecialitats amb els corresponents objectes d'estudi que abarca la biologia:

BIOLOGIA: totes les formes de vida.

                   -Anatomia: estructura dels éssers vius.
Anatomia descriptiva (sistemàtica) : separa el cos en sistemes.
Anatomia regional (topogràfica) : s'estudia per divisions especials.
Anatomia aplicada (clínica) : relaciona diagnòstic amb tractament.
Anatomia comparada: utilitzada pels veterinaris.
Anatomia microscòpica: predomini de la utilització de microscopi.
Anatomia macroscòpica: no s'utilitza microscopi.
Anatomia del desenvolupament: relacionada des de la fertilització fins al postnatal.
Anatomia funcional (fisiològica) : les funcions dels òrgans.
Anatomia superfície (kinesiologia) : utilitzada en rehabilitació.
Anatomia quirúrgica: utilitzada en pavelló.
Anatomia radiològica: estudi mitjançant imatges.
Anatomia patològica: deteriorament dels òrgans i sistemes.

                   -Biofísica: processos físics que tenen lloc en els éssers vius.
Biomecànica: models, fenòmens i lleis que siguin rellevants en el moviment (incloent l'estàtic) dels éssers vius.
Bioacústica: investigació de la producció, dispersió a través d'un mitjà i recepció en animals del so.
Motors moleculars: Estan a l'origen de tots els moviments dels éssers vius.
Comunicació molecular: transmissió i recepció d'informació per mitjà de molècules.
Divisió cel·lular: una cèl·lula inicial es divideix per formar cèl·lules filles.

                   -Bioquímica: composició i processos químics en els éssers vius.
Bioquímica estructural: arquitectura química de les macromolècules.
Química Bioorgànica: estudi dels compostos orgànics.
Enzimologia: comportament dels catalitzadors biològics o enzims.
Bioquímica metabòlica: diferents tipus de rutes metabòliques a nivell cel · lular, i el seu context orgànic.
Xenobioquímica: comportament metabòlic dels compostos l'estructura química no és pròpia en el metabolisme regular d'un organisme determinat.
Immunologia: reacció de l'organisme davant d'altres organismes (bacteris o virus).
Endocrinologia: secrecions internes (hormones)
Neuroquímica: molècules orgàniques que participen en l'activitat neuronal.
Quimiotaxonomía: classificació d'organismes d'acord a la seva composició química.
Ecologia química: compostos químics d'origen biològic.
Genètica molecular i enginyeria genètica: gens, herència i expressió.

                   -Botànica: organismes vegetals.
Morfologia externa: caràcters externs i els seus òrgans.
Morfologia interna o anatomia: estructura interna, macroscòpica i microscòpica de les plantes i els seus òrgans.
Fisiologia vegetal: funcions de les plantes.
Embriologia vegetal: desenvolupament de la planta, les transformacions morfològiques i  fisiològiques fins a la formació de l'individu complet.
Ecologia vegetal: relacions de les plantes i la seva interrelació amb el medi ambient.
Sistemàtica vegetal: estudia la classificació i distribució de les plantes.
Fitopaleontología, paleobotànica o paleontologia vegetal: vida vegetal en èpoques passades.
Geografia botànica o fitogeografia: estableix la distribució dels vegetals sobre la terra i estudia la causa de la mateixa.
Patologia vegetal o fitopatologia: malalties vegetals.

                   -Citologia: estructures i funcions de les cel·lules.

                   -Ecologia: relació entre éssers vius i el seu medi ambient.
Ecologia microbiana: microorganismes que mantenen una activitat imprescindible per a  la vida.
Ecologia de poblacions: poblacions formades per una mateixa espècie.
Ecologia de comunitats: nivell d'organització superior de la matèria viva.
Biogeografia: distribucion dels éssers vius.
Etoecología: comportament dels éssers vius en l'ambient.

                   -Embriologia: desenvolupament dels embrions.
Embriologia Comparada: compara els embrions dels éssers vius.
Embriologia Química: Proporciona bases químiques del desenvolupament ortogénico.
Embriologia Moderna: es complementa amb variades disciplines com la genètica, medicina i bioquímica.

                   -Etologia: comportament animal.

                   -Filogènia: relacions evolutives entre éssers vius.

                   -Fisiologia: funcions orgàniques dels éssers vius.
Fisiologia vegetal: plantes
Fisiologia animal: animals, inclòs l'ésser humà.

                   -Genètica: herència dels caràcters biològics.
Clàssica o mendeliana: estudi de cromosomes, gens i herència.
Quantitativa: impacte de múltiples gens sobre el fenotip.
Molecular: ADN.
Evolutiva i de poblacions: comportament genètic i evolutiu en una població.

                   -Histologia: estructura i funció dels teixits.

                   -Immunologia: mecanismes de defensa dels organismes.
Immunologia clínica: malalties causades per trastorns del sistema immunològic.
Immunoteràpia: ús del sistema immunològic en el tractament d'una malaltia.
Immunologia evolutiva: evolució del sistema immunològic.

                   -Microbiologia: organismes microscòpics.
Fisiologia microbiana: a nivell bioquímic funcionament de les cèl · lules microbianes.
Genètica microbiana: organització, repercussió i regulació dels gens microbians.
Microbiologia clínica: morfologia dels microbis.
Microbiologia mèdica: microbis en les malalties humanes.
Microbiologia veterinària: microbis en la medicina veterinària.
Microbiologia ambiental: funció i diversitat dels microbis en els seus entorns naturals.
Microbiologia evolutiva: evolució dels microbis.
Microbiologia industrial: explotació dels microbis per a ús en processos industrials.
Aeromicrobiología: microorganismes transportats per l'aire.
Microbiologia dels aliments: microorganismes que fan malbé els aliments.
Microbiologia espacial: microorganismes presents en l'espai extraterrestre, en les estacions espacials i en les naus espacials.

                   -Morfologia: forma i origen de les estructures dels éssers vius.
Morfologia descriptiva: descripció i comparació de les formes orgàniques.
Morfologia teòrica: constriccions morfològiques.
Morfologia funcional: forma orgànica i característiques en relació amb la funció.
Morfologia evolutiva: història de la forma orgànica.

                   -Organografia: estructura i funció dels òrgans.

                   -Paleontologia: la vida en èpoques passades.
Paleozoología: animals extints. (Paleoantropologia, Paleoentomología o la Dinosaurología (Paleoherpetología)).
Paleobotànica: vegetals o fúngics extints i la seva taxonomia.
Micropaleontologia: fòssils microscòpics (microfòssils i nanofósiles).
Paleoicnología: petjades d'organismes del passat.
Paleoecologia: ecologia dels éssers vius del passat i reconstrucció dels medioambientes i els ecosistemes presents a la Terra durant les diferents eres geològiques.
Paleobiogeografia: distribució paleogeogràfica dels éssers vius i biomes del passat i les causes.
Paleogenètica: anàlisi genètica molecular.

                   -Sistemàtica: classificació d'éssers vius segins l'evolució i la filogènia.

                   -Taxonomia: principis de la classificació d'éssers vius.

                   -Virologia: virus.

                   -Zoologia: organismes animals.
Mastozoología o teriología: animals mamífers.
Ictiologia: peixos.
Helmintología: descripció i estudi dels cucs.
Melacología: mol · luscs. Si només es tracta de l'estudi de les petxines s'anomena conquiliología.
Entomologia: insectes.
Aracnologia: aràcnids.